Concepte de PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA ( Pere Marqués )
.Blog de la PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA ( J.M. Silva )
Les Pissarres interactives: Col·leció TAC-3
Materials del curs de formació per a direccions de centres 1x1
1) Visió de centre compartida per tota la comunitat educativa. (ICT Policy)
On anem? Què ens trobarem? Per què fem el viatge? Com el fem?
2) Anàlisi de necessitats: autodiagnosi + DAFO.
Quin és l’entorn escolar? Quin és l’escenari d’ensenyament-aprenentatge real i ideal del nostre centre? Quins recursos tenim? Què en podem treure? Què ens cal per viure la visió i aconseguir els objectius?
3) Objectius a curt, mitjà i llarg termini en relació a gestió i planificació, desenvolupament curricular, desenvolupament professional del professorat, organització, recursos i infraestructures, inclusió digital.
4) Planificació: implementació (tasques, recursos i responsabilitats)
5) Avaluació. Indicadors de resultats i indicadors de procés. Rendició de comptesQuè vol dir dirigir una escola digital?
L’ús efectiu de la tecnologia requereix directors amb capacitat de lideratge. No cal ser experts en configuracions informàtiques, però sí s’han de tenir coneixements d’usuari i experiència en el seu ús per tal de poder valorar les implicacions que comporta l’ús de la tecnologia digital. No es pot delegar en el coordinador TIC tenir un servidor al centre o no, o el sistema d’emmagatzematge i de còpies de seguratat,...
Què funciona? Pistes:
· Tenir una bona infraestructura: web amb informació rellevant per a les famílies, intranet amb accés adequat a informació, bona base de dades, bon ús del mail.
· Desenvolupar lideratge i treball en equip: les tecnologies educatives han de formar part del sistema i les reponsabilitats han d’estar repartides. Les necessitats tecnològiques s’han de derivar del currículum i les han de detectar els caps de departament i coordinadors pedagògics.
· Trobar una raó per usar la tecnologia: els late adopters s’enganxaran a les TIC quan hi vegin la utilitat
· Veure la tecnologia com un cavall de Troia: les escoles canvien la pedagogia, canviant la pedagogia, no canviant la tecnologia. Introduir la tecnologia dins de l’escola per fer els canvis des de dins de l’escola.
· Buscar la millor tecnologia
· Dissenyar els millors espais per a l’aprenentatge: ordinadors a les aules, PDI, projectors, ordinadors a la biblioteca
· Valor educatiu de les PDI
· Contractar tècnics
· Utilitzar bons professors com a tutors d’altres
· Donar via lliure als innovadors i early adopters
· Oferir varietat d’oportunitats d’aprenentatge professional
Hi ha molts factors que contribueixen al bon ús de les TIC en un centre educatiu. Un dels més importants és el lideratge de l’equip directiu amb el recolzament de bons plans d’acció i polítiques clares integrades dins del funcionament general de l’escola. Cal planificar i ser realistes, cal tenir un coneixement aprofundit de les tecnologies i els aspectes educatius. Una bona manera de començar és fent una autodiagnosi de centre.
Per dirigir una escola digital s’ha de tenir una visió clara dels objectius i compartir-los amb tota la comunitat educativa. Hem d’establir una visió, uns objectius i després dissenyar les estratègies per aconseguir-los. Cal conèixer bé la comunitat i conèixer les tendències en l’ús de les TIC. Cal saber dirigir i gestionar; dirigir és saber moure la comunitat educativa cap als objectius desitjats; gestionar és assegurar que l’entorn, els processos i procediments són els adequats per aconseguir els objectius. Cal saber influenciar i persuadir. Cal tenir credibilitat.
Principis estratègics per al viatge de les TIC:
Estem davant d’un gran repte pedagògic. La pregunta no és sobre si s’aprèn més o menys amb les TIC. Al darrere d'aquesta qüestió, hi ha una mostra d’analfabetisme digital amb un coneixement molt superflu de tecnologia digital que impedeix veure’n la seva magnitud. Les TIC no són un recurs més, no són comparables a un llibre de text o a una pissarra, són una NECESSITAT per a adequar-nos a la societat en què vivim. El col·lectiu docent és l’únic que es fa aquesta pregunta, qualsevol altre sector professional ho té claríssim. LES TIC HAN DE SER INVISIBLES. Hem d’impulsar canvis que permetin treure el màxim profit de les oportunitats educatives que ens proporcionen. L’ÚS DE LES TIC imposa una reorganització de l’entorn tradicional d’ensenyament-aprenentatge. No és una simple qüestió tècnica (tot i que important), sinó que planteja qüestions fonamentals sobre perfils d’estudiants, mètodes d’ensenyament-aprenentatge i prioritats de finançament. Es tracta, doncs, d’un projecte educatiu de tota la comunitat: direcció, professorat, alumnat, famílies i requereix LIDERATGE INSTITUCIONAL; l’equip directiu n’és la peça clau.
A l'hora de plantejar-nos què fem davant d'aquest nou panorama, hauríem de tenir en compte els següents principis bàsics:
· L’ús intel·ligent de les tecnologies digitals és un element indispensable per a una escola de qualitat al s.XXI.
· Són els professors que utilitzen bé les tecnologies digitals els que poden influir de forma positiva en l’aprenentatge dels alumnes, no les tecnologies per si mateixes. Les TIC no són eines transformadores. La tecnologia ha d’estar al servei de nous models d’ensenyament-aprenentatge.
· El professorat necessita el recolzament dels equips directius i de l’administració educativa per explorar el potencial de les tecnologies digitals i desenvolupar les seves capacitats per a utilitzar-les adequadament.