Direcció d'escoles a l'era digital

Les escoles estan davant de profunds canvis. S’han organitzat segons un paradigma operatiu tradicional basat en la manera de pensar de l’era industrial del s.XIX (adaptació a les necessitats de la societat, horaris fixos, organitzacions especialitzades,...), però les coses han canviat arran de la convergència de 3 fenòmens: l’emergència de la World Wide Web i les tecnologies digitals que s’hi associen, el desenvolupament d’una massa crítica de gent que utilitza aquestes tecnologies i l’ampliació del mercat internacional amb nous actors com la Xina o l’Índia (T.Friedman (2006): The World is Flat). La societat post-industrial i del coneixement està constituïda per individus, grups i organitzacions que estan connectats digitalment.

Estem davant d’un gran repte pedagògic. La pregunta no és sobre si s’aprèn més o menys amb les TIC. Al darrere d'aquesta qüestió, hi ha una mostra d’analfabetisme digital amb un coneixement molt superflu de tecnologia digital que impedeix veure’n la seva magnitud. Les TIC no són un recurs més, no són comparables a un llibre de text o a una pissarra, són una NECESSITAT per a adequar-nos a la societat en què vivim. El col·lectiu docent és l’únic que es fa aquesta pregunta, qualsevol altre sector professional ho té claríssim. LES TIC HAN DE SER INVISIBLES. Hem d’impulsar canvis que permetin treure el màxim profit de les oportunitats educatives que ens proporcionen. L’ÚS DE LES TIC imposa una reorganització de l’entorn tradicional d’ensenyament-aprenentatge. No és una simple qüestió tècnica (tot i que important), sinó que planteja qüestions fonamentals sobre perfils d’estudiants, mètodes d’ensenyament-aprenentatge i prioritats de finançament. Es tracta, doncs, d’un projecte educatiu de tota la comunitat: direcció, professorat, alumnat, famílies i requereix LIDERATGE INSTITUCIONAL; l’equip directiu n’és la peça clau.

A l'hora de plantejar-nos què fem davant d'aquest nou panorama, hauríem de tenir en compte els següents principis bàsics:

· L’ús intel·ligent de les tecnologies digitals és un element indispensable per a una escola de qualitat al s.XXI.

· Són els professors que utilitzen bé les tecnologies digitals els que poden influir de forma positiva en l’aprenentatge dels alumnes, no les tecnologies per si mateixes. Les TIC no són eines transformadores. La tecnologia ha d’estar al servei de nous models d’ensenyament-aprenentatge.

· El professorat necessita el recolzament dels equips directius i de l’administració educativa per explorar el potencial de les tecnologies digitals i desenvolupar les seves capacitats per a utilitzar-les adequadament.