L'aprenent del passat era una persona jove que anava a l'escola, passava hores en els cursos, rebia notes i es graduava. Avui hem de veure els aprenents en un nou context:
o Primer, hem de mantenir l'interès de l'estudiant ajudant-lo a veure com el que estan aprenent els prepara per a viure en el món real.
o Segon, els hem d'infondre curiositat, que és fonamental per a l'aprenentatge al llarg de la vida.
o Tercer, hem de ser flexibles en com ensenyem.
o Quart, hem d'incitar els estudiants a ser més autònoms perquè continuïn aprenent quan acaben la jornada escolar.
Paradoxa per als educadors: el lloc on hi ha hagut més canvis educatius no és l’escola. Alumnes avorrits i resistents a l’escola són molt actius amb l’aprenentatge amb companys fora de l’escola (Internet, jocs, mòbils, youtube,…). És en aquestes hores fora de classe que molts estudiants aprenen coses importants sobre el present i el futur. Fora de l’escola ningú els dius què aprendre i segueixen els seus interessos i passions i en són experts.
Els estudiants d’avui no tenen dèficit d’atenció, poden estar hores concentrats en un joc. Es focalitzen només en el que els interessa i en el que els tracta com a individus i no com a part d’un grup. Escollir, diferenciar, personalitzar i individualitzar s’han convertit en una necessitat enmig d’un món ple de productes que demanen llur atenció. Hi ha massa diferència entre el que pensen els alumnes i el que pensen els professors. Fallem a donar-los el que necessiten.
Què volen (Prensky 2010): no volen classes magistrals, volen ser respectats i escoltats, volen seguir els seus interessos i passions, volen crear, volen treballar amb companys col·laborativament i en projectes, volen prendre decisions i compartir el control, volen connectar amb els seus companys i entorn per compartir les seves opinions, volen cooperar i competir els uns amb els altres, volen una educació que sigui real.
Volen que el que aprenen sigui significatiu i que el temps invertit en educació valgui la pena.
El que han de saber els professors és com els alumnes poden usar la tecnologia per afavorir el seu aprenentatge. L’ús de la tecnologia és per a l’alumne, el professor ha de guiar-los i entrenar-los perquè el seu ús sigui efectiu per a l’aprenentatge. Per fer-ho els professors han de ser experts a fer preguntes, contextualitzar, ser rigorosos i avaluar la qualitat de la feina dels estudiants.
Quan els estudiants aprenen alguna cosa fora de l’escola, l’apliquen de forma immediata a alguna cosa real (jugar a un joc, descarregar arxius, compartir música, postejar,...) això el fa preguntar “per què he d’aprendre això?
La millor manera de motivar és a través de les passions de l’estudiant. El que s’aprèn amb motivació no s’oblida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada